Ramon Llull, l’Art de contemplació:

una espiritualitat cristiana, universal, trinitària, cristocèntrica, eclesial i missionera (Primera part)

Resumen

Pretenem un primer acostament a l’aportació de Ramon Llull que fa en l’Art de contemplació, després dels estudis, de Le Jau Frost, Probst i de De Guibert, fa un segle. Apareix com la contemplació afavoireix una espiritualitat essencialment cristiana, doncs sorgeix de la contemplació de la Trinitat i de l’Encarnació, com a màxima compenetració del Creador amb la seva criatura, la persona humana, i de la Passió de Jesucrist, com a màxima entrega de Déu a la seva obra. Proposa contemplar les setze virtuts, diguem-ne dignitats o propietats de Déu, aplicant-hi les tres potències de l’ànima, memòria, enteniment i voluntat, prenent aquestes dignitats singularment o de dues en dues, o en més nombre. L’Art és per als ermitans i persones justes, sense més connotacions eclesiàstiques. És a l’abast de tot batejat, i mostra com la bondat infinita de Déu és oberta als infidels, misericòrdia que transpüa tots els 15 capítols de l’obra, el penúltim dels quals mostra com és la vida del contemplatiu, en la pràctica les virtuts teologals i cardinals, rebudes com a regal de Déu, i tanca l’obra amb el capítol sobre els set dimonis o pecats mortals, que tenen l’origen en les potències de l’ànima humana. Un excursus sobre les tres figures de l’oració, segons el Llibre de contemplació en Déu, enriqueix la proposta d’espiritualitata de Ramon Llull.